castagn  /-àgn/  cas|tagn  [CO]

  1. adi., s.m. colôr maron no tant scûr e che al tire a pene sul ros, soredut dai cjaveigno pari al jere morosin ancje lui. Al jere un biel zovin che ur plaseve une vore aes fantatis. A mê mari i plasevin massime i siei voi verts e la cjavelade di cjavei castagns (AAVV, Sul florî)
    Cfr. castagnûl , castagnon