cantîr  can|tîr  [AF]

  1. s.m. puest là che si fasin lavôrs di costruzionsi presente in cantîr li di Cescje e al domande lavôr: «Muredôr», al dîs; «vêso lavôr di dâmi?» (Meni Ucel, Gjarmaneots); il nestri cantîr al da lavôr a 300 operaris (Oscar Puntel, Mario Collavino: une bandiere furlane parsore il gnûf World Trade Center di New York); palaçs, cjasis gnovis / par ogni cuartîr / la perifarie / je dute un cantîr (Toni Bidel, Udin vistût di fieste)
  2. s.m. fabriche di nâfssiet mil operaris si movin dai cantîrs di Monfalcon e, menaçant di brusâ preture e presons, a fasin liberâ Minut (Carli Pup, La seconde Irlande)
    Sin. arsenâl