campament  /-ènt/  cam|pa|ment  [CO]

  1. s.m. complès di lozaments e di struturis provisoriis dulà che e vîf la trupe intune campagne militâr o in câs ancje dulà che a stan grups no militârsogni matina bisugna che vegni scovât tant ne lis tendis, che dapardut il campament (Antoni Brumat, Compendi di ducj i contegnos pal soldât comun tant in guarnigjon, come in cjamp devant il nemì, cul zurament e i articui di vuera); su la Vierte dal 1415 a jerin corudis vôs che i turcs a vevin plantât il lôr campament sui cunfins dal patriarcjât (Pieri Piçul, Storie dal popul furlan)
    Sin. cjamp , incjampament