camarade1  /-rà-/  ca|ma|ra|de  [CO]

  1. s.f. cjamare li che a duarmin plui personis insiemi, in numar avonde grant, in struturis coletivis tant che istitûts, convits, colegjis, casermis e v.i.no jeri jessût [de caserme] in chê sere: no vevi un carantan te sachete e inalore le paravi vie scrivint, sentât su la brande in camarade (Pieri Menis, La setemane rosse)
  2. s.f. grup di personis che a duarmin in chê cjamare coletivedi gnot intant che la camarade e durmive (Alan Brusini, Il malât di Cime Undis)
    1. grup di amîs, di compagns di divertimentssul tart al rive po il nuviç pressôs / in compagnie de sô grant camarade, / a cjoli la nuvice dut festôs (Florendo Mariuzza, Il Carnevâl)
      Sin. compagnie