cagnasse2  /-gnà-/  ca|gna|sse  [CO, TS]

  1. s.f. ornit.com. uciel predadôr de famee dai Acipitridis, lat. sient. Accipiter gentilisdes sperancis dal mont / e dai rimuars, al pâr che e sepi, / cul so mestri svolâ, / la alte cagnasse (Alan Brusini, E plane la cagnasse)
    Sin. cagnàs2 , zentîl
    Cfr. poiane