cagnasse2
/-gnà-/
ca|gna|sse
[CO, TS]
-
s.f.
ornit.com.
uciel predadôr de famee dai Acipitridis, lat. sient. Accipiter gentilis:
des sperancis dal mont / e dai rimuars, al pâr che e sepi, / cul so mestri svolâ, / la alte cagnasse (Alan Brusini, E plane la cagnasse)
Sin. cagnàs2
, zentîl
Cfr. poiane