bustine1  /-ì-/  bus|ti|ne  [BF]

  1. s.f. (dimin.) viôt buste
  2. s.f. contignidôr piçul e pal solit plac, di cjarte, garze o altri materiâl lizêr:  la prime edizion des bustinis di zucar in colaborazion tra Fantats furlans (fantats.splinder.com) e Friulpoint (www.friulpoint.it) a àn vût un sucesson (Christian Romanin, Drogâts… di zucar e furlan)
    1. cuantitât di robe che e sta in chel contignidôr:  300 gr. di farine, 3 ûfs, 200 gr. di zucar e une bustine di zucar vaniliât (Margherita Timeus, Un Nadâl dolç dolç cui piçui scaletîrs)
  3. s.f. piçul cjapiel, cence ale, che si pues pleâ, doprât dispès tant che complement di ciertis monturis:  i veve tocjât di lâ jù a Udin a crompâ lis bustinis [pai coscrits] e i façolets di meti intor dal cuel (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl