bustine1
/-ì-/
bus|ti|ne
[BF]
-
s.f.
(dimin.)
viôt buste
-
s.f.
contignidôr piçul e pal solit plac, di cjarte, garze o altri materiâl lizêr:
la prime edizion des bustinis di zucar in colaborazion tra Fantats furlans (fantats.splinder.com) e Friulpoint (www.friulpoint.it) a àn vût un sucesson (Christian Romanin, Drogâts… di zucar e furlan)
-
cuantitât di robe che e sta in chel contignidôr:
300 gr. di farine, 3 ûfs, 200 gr. di zucar e une bustine di zucar vaniliât (Margherita Timeus, Un Nadâl dolç dolç cui piçui scaletîrs)
-
s.f.
piçul cjapiel, cence ale, che si pues pleâ, doprât dispès tant che complement di ciertis monturis:
i veve tocjât di lâ jù a Udin a crompâ lis bustinis [pai coscrits] e i façolets di meti intor dal cuel (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)