braçâl  bra|çâl  [CO]

  1. s.m. zoie di ornament che si met tal braç o tal polsi siei braçâi, anei, spilis a son piçulis sculturis di meti intor, li che forme e colôr a fermin un pinsîr (Erika Adami, Cence confins. Art cuintricorint e vierte al confront)
    Cfr. braçalet
  2. s.m. fasse che si puarte tal braç tant che segnâl distintîf di grups, associazions e v.i.vin l'ordin di lâ pes cjasis a cjapâ sù bandieris par fâ braçâi tricolôrs (Alan Brusini, Amîs come prime)
    Sin. fasse
  3. s.m. sorte di fasse jemplade di aiar di meti tai braçs par stâ a pêl da la aghe
  4. s.m. [TS] sport te pilote, imprest di corean che si met tal braç par dâi ae bale
  5. s.m. toc laterâl di sofâs, di poltronis e v.i., par poiâ i braçsmi cjalave de sô cjadree cui braçâi, là che al stramontave tant che une 'save (Alan Brusini, Gian Paolo Linda, I forescj); une poltrone imbotide cu la tele a flôrs smavits e cul schenâl e i braçâi contôs di sudôr (Pieri Somede dai Marcs, Pre Josef); un cjadreon cui braçâi e cuntun cûr intaiât te bree dal schenâl (Pieri Menis, Il «trono» dal von)
  6. s.m. [TS] mec. toc mecanic articolâtcumò che [il vapôr] al va, che si dislontane, e somee cuissà ce musiche stranie chel sdrondenâ di fier des ruedis, dai braçâi, des sinis (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. braç
    1. element lunc che al da infûr in cualsisei strutureune clocje cun sedis braçâi di trê cjandelis (Giulio Andrea Pirona, Ercole Carletti, Giovanni Battista Corgnali, Il Nuovo Pirona)
  7. s.m. [TS] arch. grues anel di fier o bronç metût tai mûrs difûr di edificis antîcs, par ornament o par peâ lis bestiisil sediol si fermà sul imprin dal curtîl, il siôr al dismontà, al leà la brene tor dal braçâl, al cjapà la baguline, e voltantsi viars di cjase, si cjatà li denant, e grant, Cuesim… (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)