bombardâ
bom|bar|dâ
[CO, TS]
-
v.tr.
milit.
(ant.)
cjapâ a colps di bombarde
-
v.tr.
milit.
(ancje ass.)
colpî cun grande cuantitât di bombis o di colps di artiliarie:
tal '44 che i aleâts a àn bombardade la preson di Volterra, i galiots che a jerin dentri le àn mocade ducj a cjase (Alan Brusini, Amîs come prime);
i imperiâi a scomençarin a bombardâlu [il fuart di Marghera] cun grande disponibilitât di artiliarie il 4 di Mai (Giovanni Pillinini, Zuan Batiste Cavedalis - Une vite esemplâr)
-
v.tr.
(fig.)
fa che cdn. al sedi come batût tantis voltis, di tantis robis ancje imateriâls, tant che domandis, critichis, cridadis e v.i.:
cancelâi la memorie [al popul], gjavâi ogni pont di riferiment, bombardâlu di notiziis forestis e negativis, che a finissin cul spaurîlu, disorientâlu e rindilu ancjemò plui insigûr e dipendent (Antoni Beline, Il buratinâr catodic)
Cfr. tampiestâ