bochete  /-chè-/  bo|che|te  [BF, TS]

  1. s.f. [TS] sart. striche di tiessût pleuçât tai damans e te viertidure denant de cjamesetornaran lis fassicis, lis bochetis, / varìn recams denant, recams daûr, / grant cjapiel a trê vints e manighets (Pieri Çorut, La mode)
    Var. bocjete
  2. s.f. [TS] cjalç. striche di corean che e siere la scarpe sul cuel dal pît
  3. s.f. [TS] artes. plache di metal cuntune buse tal mieç par fâ jentrâ la clâf te sieradure
  4. s.f. [TS] gjeogr. passaç avonde stret jenfri une valade e une altre
    Sin. pas