beçon  /-òn/  be|çon  [CO]

  1. s.m. (incr.) monede grande, viôt bêç
  2. s.m. tal pl., grande cuantitât di bêçs, cuantitât di bêçs che e rive a un grant valôrin cjase a coventavin beçons cun tant consum di dut (Maria Forte, Cjase di Dalban); e àn beçons di podê spindi (Riedo Pup, Jessi miliardaris e no savêlu)