beçon /-òn/ be|çon [CO]
- s.m. (incr.) monede grande, viôt bêç
- s.m. tal pl., grande cuantitât di bêçs, cuantitât di bêçs che e rive a un grant valôr: in cjase a coventavin beçons cun tant consum di dut (Maria Forte, Cjase di Dalban); e àn beçons di podê spindi (Riedo Pup, Jessi miliardaris e no savêlu)