batadôr
ba|ta|dôr
[CO, TS]
-
s.m.
agr.
cui che al bat il forment:
ll. [liris] II di formadi in vila ila palj batadôrs a dì XX in Avost (Nicolau di Zuan di Cerneglons, Libri di spesis de fradaie dai cjaliârs di Udin, 1416-1434)
Var. batidôr
, batedôr
-
s.m.
agr.
cui che al bat cjastinis, coculis e v.i.:
[…] taiâ cualchidun di chei cjastinârs di mil agn par vie che nol jere batadôr, aromai, che al ves cûr di lâ a batiju, di tant alts che a jerin (Meni Ucel, La "Fieste dai Roncs")
-
s.m.
agr.
imprest formât di dôs macis leadis tra di lôr, doprât par bati il forment:
si "bateve" cul batali o batadôr, dât dongje di un mani lunc (freulîr) e di un plui curt (vergule) (Gotart Mitri, La trebie)
Sin. batali
-
s.m.
artes.
toc di len par bati un cualsisei materiâl:
il batadôr par infissî il venc [fasint il zei] (Piera Rizzolatti, Il fiume, la terra e l’uomo: ricerche linguistiche ed etnografiche nel comune di Morsano al Tagliamento)