bassarot  /-òt/  ba|ssa|rot  [CO]

  1. adi., s.m. che, cui che al è de Basse furlaneNando, il «bassarot», un stampadôr che no si cjatave un altri compagn in dute la Baviere, al sgagnì (Pieri Menis, Une letare par Bepo)
    Sin. bassarûl
  2. adi., s.m. (ancje spres.) che, cui che al è de Italie meridionâlte grande vuere i bassarots a levin in licence e daspò no tornavin plui in linie, e si platavin cu la sclope tes montagnis de Calabrie e de Sicilie (Tarcisio Venuti, La cjase di Toni)
    Sin. bassarûl
    Cfr. teron , meridionâl , maraman