barat  /-àt/  ba|rat  [CO]

  1. s.m. passaç di proprietât incrosât di bens che a àn un valôr economic ecuivalent, cence doprâ bêçsIl barat. Jo ti doi chest fîl di perlis / che tu leis ator il cuel, / e tu dami chel garoful / che lu meti sul cjapiel (Toni Broili, Il barat); si cjatave cuasi simpri di concludi cualchi afâr, di fâ cualchi barat, cualchi gnûf acuist, cualchi regâl (Giovanni Gortani, Trê Rafaei in jerbe)
    Sin. scambi
  2. s.m. (fig.) il passâsi alc che nol è un ben cuntun valôr economic, che al pues jessi ancje imateriâlnol à dedicât a chel barat di peraulis plui di cuindis minûts, e nol à dit di tornâ a fevelâsi cun plui calme (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
    Sin. scambi