bandere  /-dè-/  ban|de|re  [FO]

  1. s.f. (var.) viôt bandiere arivât sot Alzeri po a la vuere, / lui fasè provis di valôr tas grant, / al fo lui prin a cjoli la bandere / a un Мoro, che ere muart vot dîs devant (Ermes di Colorêt, I, 173); al viôt li primis cjasis e sul tor da glesie une bandere (Dolfo Zorzut, El mago Sabin)