baladôr2 ba|la|dôr [BF]
-
s.m.
teracin lunc che al fâs funzions di coridôr, che tes cjasis tradizionâls al mene tes puartis des cjamaris:
la comari e conseà di clamâ il miedi. "Bisugne puartâle di corse là de Maternitât" dissal il miedi a Anute sul baladôr des scjalis (Pieri Menis, Sul agâr)
Sin. puiûl