baladôr2  ba|la|dôr  [BF]

  1. s.m. teracin lunc che al fâs funzions di coridôr, che tes cjasis tradizionâls al mene tes puartis des cjamarisla comari e conseà di clamâ il miedi. "Bisugne puartâle di corse là de Maternitât" dissal il miedi a Anute sul baladôr des scjalis (Pieri Menis, Sul agâr)
    Sin. puiûl