armade  /-mà-/  ar|ma|de  [CO]

  1. s.f. grande unitât militâr cun capacitâts ofensivis o difensivis di nivel strategjicun mês al bastà al Nugent, gnûf comandant de Armade di Risiarve, par meti adun sul Lusinç un 12 mil soldâts (Josef Marchet, Cuintristorie dal Friûl fin sot la Italie); ce àno mai fat i fants gloriôs de Tierce Armade, ocupant Cormons, Verse e Çarvignan? O a Pieris e Paparian? Parcè che nissun nol conte di dute la violence fate ae popolazion civîl (Angelo Floramo, 1914-2014 Il centenari des bausiis e de vergogne)
  2. s.f. complès des fuarcis armadis di tiere di un paîsdi chê raze [dai sclavons] e je vignude fûr la brave armade che e à difindût e salvade dopo, tantis voltis, la Republiche (Catarine Percude, Sant Marc); al è indegn di servî ne la imperiâl regja armada, e secont la gravitât de lis circostancis, al vegnerà cjastiât incjamò assai plui rigorosamentri (Antoni Brumat, Compendi di ducj i contegnos pal soldât comun tant in guarnigjon, come in cjamp devant il nemì, cul zurament e i articui di vuera)
    Sin. esercit
  3. s.f. [BF] grande fuarce navâl