Joan Fontana i Tous, Universitat de Barcelona (1/08/2024)
A les acaballes del passat mil·lenni, quan em tocava redactar algun treball escolar, disposava sobre la taula les pertinents obres de consulta: en primer lloc, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, que acompanyava amb el Diccionari ortogràfic i de pronúncia de Jordi Bruguera, el Diccionari català de sinònims d’Albert Jané, el Diccionari de locucions i de frases fetes de Joana Raspall i Joan Martí i, no en darrer terme, el Refranyer de Joan Amades. Contemplava aquella rastellera de volums i somreia cofoi en adonar-me que el català gaudia d’una profícua bibliografia de referència. Avui, gràcies a la publicació en línia del Dizionari de Lenghe Furlane, realitzat per la societat cooperativa CLAAP (Centri di linguistiche aplicade) i curat per Sandri Carrozzo, m’adelito imaginant el mateix somriure de satisfacció tant en els friülans com en els que som afectes a aquesta llengua, i que, finalment, disposem d’un diccionari monolingüe, redactat íntegrament en la grafia oficial del friülà (llevat de determinats trets lingüístics de certs exemples).
La present obra, consultable en línia a l’adreça electrònica <https://dizionarifurlan.eu/>, es va iniciar l’abril de 2019 i, en constant procés de redacció, reuneix i amplia, en clau friülana, les diverses informacions contingudes en els cinc diccionaris cartacis catalans que tant m’ajudaren. D’una banda, els actuals gairebé set mil lemes del Dizionari de Lenghe Furlane compten amb definicions per a cada accepció o subaccepció, que, en la immensa majoria de casos, es complementen amb exemples reals pouats, quasi sempre, de publicacions (que no descuiden el patrimoni literari friülà), degudament indicades per mitjà de l’autor/a (d’entre més de mil) i el títol (d’entre un corpus de més de sis mil obres). Així mateix, de cada lema, se n’assenyala la partició sil·làbica i, quan no resulta evident, també la síl·laba tònica. Una informació d’allò més útil, i que demostra la magnitud del corpus en què es basa el diccionari, és la indicació de freqüència i ús de cada lema, que va des de fondamentâl [FO] a fûr dal ûs [FÛ]. A més, l’obra ens ofereix sinònims dels diversos lemes i remet a d’altres variants o mots complementaris.
Al meu parer, una de les grans virtuts del diccionari, potser la més significativa, és la inclusió, més que generosa, de materials paremiològics. En aquest sentit, convé distingir les locucions i frases fetes dels refranys, ja que les primeres (gairebé quatre mil cinc-centes) es beneficien d’un tractament similar als lemes i, per tant, se’n forneixen les corresponents accepcions, definicions, exemples o sinònims. Quant als refranys, el diccionari es limita a elaborar un llistat dels que contenen el lema de referència.
En conclusió, aquesta obra en línia, íntegrament en friülà, omple dos buits inveterats: un de científic i un altre de sentimental. En l’aliança d’ambdós aspectes, no tinc cap mena de dubte que el Dizionari de Lenghe Furlane esdevindrà merescudament referencial per a la marilenghe friülana.