zovament  /-ènt/  zo|va|ment  [CO]

  1. s.m. il fâ ben, il dâ un vantaç, il tornâ cont e il lôr risultâtcussì pûr sarà di grant zovament svangjâ lis vîts cinc sîs setemanis prime, e cinc sîs setemanis dopo de fluridure (Giuseppe Ferdinando del Torre, Il contadinel. Lunari par l'an 1871); impen di polsâ si strachìn di plui e il nestri cuarp nol cjape zovament (Antoni Beline, Un timp par ricreâsi)