zoibe  /-ó-/  zoi|be  [FO]

  1. s.f., s.m. (var.) viôt joibe li verduris e i frutans no si vendevin ta li boteghis coma al dì di vuoi, ma a vignevin portadis e vendudis ta li plassis: il zoiba a Puart e il vinars a Sant Vît (Lia e Medeo, La Minighina dai luvins)