zessalmin  /-ìn/  ze|ssal|min  [CO, TS]

  1. s.m. bot.com. plante de famee des Oleaciis, cun rosis blancjis profumadis, lat. sient. Jasminum officinaleun balconut dulà che al rît un vâs / di zessalmin e un bussul di verbene (Meni Ucel, Mariute)
    Var. zelsomin , cessalmin , salmin
    1. rose profumade di chê plantepar cont vuestri, Mari biele, / dolce, e mê divine stele, / o ai cjolt sù tal mio zardin / chest zessalmin (Zuan Batiste Galeri, Il zessalmin); tal zardin des rosis blancjis / ai cjapât sù un zessalmin, / vuei donâjal a chel zovin / par che al pensi a cualchi fìn (Popolâr - Valentino Ostermann, Tal zardin des rosis blancjis - Villotte friulane)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl