zessalmin
/-ìn/
ze|ssal|min
[CO, TS]
-
s.m.
bot.com.
plante de famee des Oleaciis, cun rosis blancjis profumadis, lat. sient. Jasminum officinale:
un balconut dulà che al rît un vâs / di zessalmin e un bussul di verbene (Meni Ucel, Mariute)
Var. zelsomin
, cessalmin
, salmin
-
rose profumade di chê plante:
par cont vuestri, Mari biele, / dolce, e mê divine stele, / o ai cjolt sù tal mio zardin / chest zessalmin (Zuan Batiste Galeri, Il zessalmin);
tal zardin des rosis blancjis / ai cjapât sù un zessalmin, / vuei donâjal a chel zovin / par che al pensi a cualchi fìn (Popolâr - Valentino Ostermann, Tal zardin des rosis blancjis - Villotte friulane)