zafîr  za|fîr  [CO, TS]

  1. s.m. petr., ores. piere preziose colôr celestponti selestis trasparentis come il veri: jarin i cristai di 'safîrs (Ranieri Mario Cossâr, La busa dal diau)
    1. (meton.) at di colôr celest tipic di chê piere preziose il stes discors al vâl par chei altris colôrs: dal smeralt al vert di aghe, dal zafîr al iris (Stiefin Morat, Kebar krossè)