vece  /vè-/  ve|ce  [CO, TS]

  1. s.f. bot.com. plante de famee des Fabaciis, lat. sient. Vicia sativa, e liùm produsût di chê plantesemene, a S. Valantin, vene, vece e pôc favin! e, pal mês di Mai, tu varâs un bon jarbâr (Gabriele Peressini, Un svearìn al contadin)
    Sin. menaruele
Proverbis:
  • cuant che si semene vece, nol po nassi forment