uficiâl2  u|fi|ci|âl  [FO]

  1. s.m. cui che al esercite un ufici publicil sindic al esercite, tai câs previodûts de leç, lis funzions di uficiâl di guvier (Aministrazion Publiche, Statût dal Comun di Udin); la nobiltât ministeriâl, i uficiâi, i nodârs a vignivin dai paîs di là des monts e tancj di lôr si stabilivin culì par simpri (Josef Marchet, Cuintristorie dal Friûl fin sot la Italie)
    Sin. funzionari
  2. s.m. cui che tes fuarcis armadis o in cuarps jerarchizâts al è graduât de fasse plui alteal jessì de Academie cul grât di uficiâl di artiliarie (Giovanni Pillinini, Zuan Batiste Cavedalis - Une vite esemplâr); al jere deventât un esempli di soldât, di uficiâl, onorât e rispietât di ducj (Pieri Menis, Sul agâr); la bande, il pichet di onôr, i intervents des autoritâts, i discors dai uficiâi de caserme e po il president dai combatents (Checo Tam, Lis pinessis)
    Sin. ufizîr