trasfierte  /-èr-/  tras|fier|te  [CO]

  1. s.f. viaç di lavôr o prestazion di lavôr che e je fate intun lûc che al domande un viaçTunin, sudizionôs e pront, al vignì dongje a cjapâ i ordins: "Frutats, al sarès un lavôr in trasfierte, une pension di cuvierzi intun paîs dal Massîf Centrâl, o ai sielts i plui pratics" (Domeni Zannier, La crete che no vai)
  2. s.f. viaç e permanence intun lûc lontan ancje no par resons di lavôra vevin di frontâ lungjis trasfiertis par viodi concierts di artiscj impuartants (Walter Tomada, Friûl palc par events internazionâi)
  3. s.f. [CO, TS] partide zuiade fûr di cjasetrasfierte negative pal Udin, che a Milan al piert par un a zero (Marc Stolf, Milan - Udinese 1-0)