tenôr
te|nôr
[CO]
-
s.m.
mût di jessi, di fâ, di jessi fat, di sucedi:
la cognizion del cîl lis prei a dâmi, / e des stelis spiegâmi il vêr tenôr (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili)
-
mût di esprimisi, regjistri espressîf:
e cognossût il fin, mi ai persuadût, / a cost ancje di esponimi al pericul, / o par la lenghe o ben par il tenôr, / di cjadê sot lis fuarfis di un censôr (Pieri Çorut, Preambul a la Zonte domenicâl del Friûl del 1850);
la espression de muse, la gjestualitât dal cuarp, il tenôr di ce che si dîs (Mara Piccoli, Spot RAI: il pinsîr de...vigjilesse!)
-
s.m.
[CO, TS]
mus.
vôs di om cul regjistri plui alt
-
cjantant om che al à vôs cun regjistri alt:
un bielissim gustâ di compagnie, / là che si passe il timp in alegrie, / e cui cjante di bas, cui di tenôr (Pieri Çorut, I regâi dei cividalins);
cuatri cjantants, ducj di chenti, si son dâts la volte su la sene: Angela Nascimbeni, sopran; Sebastiano Azzaro, tenôr; Graziano Bergamini, bariton; Michele Bandi, bas (Pieri Grassi, Sandri Secco dai Juris, La Europe des patriis)
-
adi.
di strument musicâl, che al à un regjistri che si svicine a chel de vôs masculine cun regjistri alt
-
s.m.
[CO, TS]
chim.
presince percentuâl di une sostance:
i valôrs une vore alts des resistencis a flession e a compression des RPM a dipendin soredut dal alt tenôr di ciment (Alessandro Bachiorrini, Maltis armadis pes struturis dal tierç mileni)