tenôr  te|nôr  [CO]

  1. s.m. mût di jessi, di fâ, di jessi fat, di sucedila cognizion del cîl lis prei a dâmi, / e des stelis spiegâmi il vêr tenôr (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili)
    1. mût di esprimisi, regjistri espressîfe cognossût il fin, mi ai persuadût, / a cost ancje di esponimi al pericul, / o par la lenghe o ben par il tenôr, / di cjadê sot lis fuarfis di un censôr (Pieri Çorut, Preambul a la Zonte domenicâl del Friûl del 1850); la espression de muse, la gjestualitât dal cuarp, il tenôr di ce che si dîs (Mara Piccoli, Spot RAI: il pinsîr de...vigjilesse!)
  2. s.m. [CO, TS] mus. vôs di om cul regjistri plui alt
    1. cjantant om che al à vôs cun regjistri altun bielissim gustâ di compagnie, / là che si passe il timp in alegrie, / e cui cjante di bas, cui di tenôr (Pieri Çorut, I regâi dei cividalins); cuatri cjantants, ducj di chenti, si son dâts la volte su la sene: Angela Nascimbeni, sopran; Sebastiano Azzaro, tenôr; Graziano Bergamini, bariton; Michele Bandi, bas (Pieri Grassi, Sandri Secco dai Juris, La Europe des patriis)
    2. adi. di strument musicâl, che al à un regjistri che si svicine a chel de vôs masculine cun regjistri alt
  3. s.m. [CO, TS] chim. presince percentuâl di une sostancei valôrs une vore alts des resistencis a flession e a compression des RPM a dipendin soredut dal alt tenôr di ciment (Alessandro Bachiorrini, Maltis armadis pes struturis dal tierç mileni)