tartarughe
/-ù-/
tar|ta|ru|ghe
[CO]
-
s.f.
zool.com.
non comun dai retii di tiere e di aghe dal ordin dai Chelonia, cul cuarp parât sedi de bande ventrâl che di chê dorsâl di un scus fuart, li che, in câs di pericul, a puedin tirâ dentri, almancul in part, ancje il cjâf e lis çatis
Sin. copasse
, cadope
Cfr. copasse di aghe
, copasse di rosade
, magne copasse
, magne copasse di mâr
, copasse di mâr
, tartarughe di mâr
-
in particolâr, retil de specie Testudo graeca:
lis tartarughis e i madracs e son i piês nemîs dai cais e dai viars (Emilia Baldassarre, Ort e cusine)
Sin. gaiandre
-
s.f.
scus di chel animâl doprât tant che materiâl par fâ diviers ogjets:
ocjâi cu lis stangjis di tartarughe (Arturo Feruglio, El sardelon)
-
s.f.
(fig.)
cui che al va une vore a planc:
nol podeve nancje cori. Une tartarughe, insome (Alan Brusini, Amîs come prime)
Sin. cai