tabac  /-àc/  ta|bac  [AF]

  1. s.m. [AF, TS] bot.com. non comun des plantis dal gjenar Nicotiana, massime de Nicotiana tabacum e de Nicotiana rusticacampagnis plenis di rosis, di tabac e di patatis (Carlo Sgorlon, Il dolfin)
  2. s.m. prodot otignût des fueis di chês plantis, che si pues fumâ in plui manieris o ancje mastiâ o tirâ sù cul nâs, par vê i efiets neurotrops de nicotineal scugnì provâ dôs trê voltis a fâ flame par piâ il spagnolet, ce aiar dispetôs, ma ae fin il tabac al cjapà (Carlo Tolazzi, La salamandrie tal fûc); al si voltave ore ca ore là cu la sô scjatule di tabac simpri pronte par cui che al voleve acetâ une prese (Zuan Lurinçon, La Madalene); tabac di troi
  3. adi.inv., s.m.inv. colôr maron come chel des fueis secjadis di chês plantis, viôt colôr tabac
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • a cui che nol puarte scjatule, no si dai tabac
  • daspò cene une prese di tabac e fâs la plene
  • daspò mangjât e bevût, une prese di tabac e ten passût
  • i gjenitôrs a àn il dovê di mantignî i fis fin che a àn sessante agns finîts; e po passâur il tabac