têl
têl
[CO]
-
s.m.
[CO, TS]
sart.
toc di tiessût che, cusît insiemi cun altris, al forme un vistît:
la nuvissa veva un abit senarin, fat di vot têi, di seda gansanta, che pareva di viodi il mâr in burascja (Ranieri Mario Cossâr, Gnossis gurissanis)
-
s.m.
tiessût avonde grant, pal solit retangolâr, pal solit doprât par cuvierzi:
[doi partigjans] a jentrarin puartant su doi ramaçs e un têl di tende un zovin da la muse di frut, cul cjâf fassât (Pieri Somede dai Marcs, La letare de mame)
-
retangul avonde grant, ancje no di tiessût:
infin lu vevi cjatât [il cadavar]. Involuçât intun têl di plastiche, di chei di imbalaç (Igor Londero, Delit in vie del Lavoro)