stretôr 
          
      stre|tôr 
      [BF]
      
        
        - 
s.m.
cualsisei imprest par tignî stret, par fâ pression
Var. strentôr
- 
imprest par sopressâ fracant il tiessût jenfri dôs parts slissis: 
pleait ben i tavaiuçs e i suiemans e meteitju tal stretôr (Giulio Andrea Pirona, Ercole Carletti, Giovanni Battista Corgnali, Il Nuovo Pirona)
 
- 
[TS]
med.
fasse o curdele elastiche par limitâ o impedî il flus dal sanc: 
par vuarî di chest umôr / faitsi fâ pûr un stretôr, / e gjavâ ben ben dal sanc (Ermes di Colorêt, I, 126)
 
 
        
        - 
s.m.
[FÛ, LE]
(fig.)
sgrife, part dal cuarp che e covente a gafâ, a strenzi: 
viôtstu chei dodis cigns che culà via / àn scapolât de la acuila i stretôrs (Zuan Josef Busiç, La Eneide di Virgjili)