stretôr
stre|tôr
[BF]
-
s.m.
cualsisei imprest par tignî stret, par fâ pression
Var. strentôr
-
imprest par sopressâ fracant il tiessût jenfri dôs parts slissis:
pleait ben i tavaiuçs e i suiemans e meteitju tal stretôr (Giulio Andrea Pirona, Ercole Carletti, Giovanni Battista Corgnali, Il Nuovo Pirona)
-
[TS]
med.
fasse o curdele elastiche par limitâ o impedî il flus dal sanc:
par vuarî di chest umôr / faitsi fâ pûr un stretôr, / e gjavâ ben ben dal sanc (Ermes di Colorêt, I, 126)
-
s.m.
[FÛ, LE]
(fig.)
sgrife, part dal cuarp che e covente a gafâ, a strenzi:
viôtstu chei dodis cigns che culà via / àn scapolât de la acuila i stretôrs (Zuan Josef Busiç, La Eneide di Virgjili)