stagjonâl  sta|gjo|nâl  [AF]

  1. adi. des stagjons o di une stagjon, che al à a ce fâ cul dâsi la volte des stagjons o che al è tipic di une stagjonl'Istât al è la stagjon che e je gambiade di plui ta chest ultin secul e mieç parcè che no dome la medie stagjonâl si è alçade di 1,5° celsius, ma la durade si è slungjade (Christian Romanin, Un Invier, e no dome, masse sut)
  2. adi. che al dure une stagjonpresits: pal tierç an consecutîf chei pal abonament dal ski-pass stagjonâl no son cambiâts (Sonia Sicco, La stagjon blancje)
  3. adi., s.m. che, cui che al fâs un lavôr che nol dure dut l'an, pal solit in setôrs che a àn a ce fâ cul turisim o cun produzions che a domandin plui lavoranzie intun ciert moment dal an o che si puedin fâ dome in cierts moments dal ani stagjonâi, i fornasîrs gjermaniûi a jerin ducj a cjase (Alan Brusini, Come tai romançs)