spiracul /-à-/ spi|ra|cul [TS]
- s.m. biol. viertidure che e permet il passaç dal aiar o de aghe tai canâi respiratoris di anfibis, insets e cetacis
-
s.m.
[BF]
viertidure che e permet il passaç dal aiar o di un altri fluit o de lûs:
e [il fûc] plui spiracui vegni a relassâ / par fâ strada al umôr che di fûr via / si insinua nel teren e cun dolceça / puarta a lis gnovis jarbis morbideça (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili)
Sin. spirai