spindidôr
spin|di|dôr
[BF]
-
s.m.
cui che al spint, che al paie, che al compre:
incjantât il contadin / des manieris de gnove spindidorie, / cuasi par chel che olè, / sence fâ smorfieçs, la cuaie i vendè (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1821);
no covente sincerâsi che il spindidôr al sedi onest, come tal câs de cjarte di credit, ma la monede eletroniche cjapade pal prodot vendût e je za sigure tal moment che la bancje la à butade fûr pe prime volte (Dree Mistrut, La storie dai bêçs: des vacjis ai bits)
Sin. compradôr
, acuirent
, paiadôr