spassizâ
spa|ssi|zâ
[CO]
-
v.intr., v.tr.
lâ ator cjaminant, soredut par gust:
sot sere si leve a spassizâ pes culinis dulintor e si mateave, si rideve, si cjantuçave in buine armonie (Ercole Carletti, L'amôr vieri);
si cjapin a braç e ti si metin a spassizâ pal zardin (Dolfo Zorzut, Blancjuteflôr e el zuiadôr);
come che al fâs il brâf paron di cjase, / la cjanive o spassizi e il foladôr (Pieri Çorut, A Tite Bas)
Var. spazisâ
-
lâ ator par gust ancje a cjaval, in biciclete, in caroce, in barcje e v.i.