sotvalutâ  sot|va|lu|tâ  [CO]

  1. v.tr. dâ a alc o a cdn. mancul valôr, mancul impuartance, mancul pês di ce che al à e di ce che al meretechei che a àn in man il tamon de scuele, in gjenar, le àn usade [la nestre int] a no preseâle [la nestre lenghe], o a no coltâle, a sotvalutâle, a lassâle tal cjanton classic dai fogolârs e des ostariis (Agnul di Spere, Considerazions sul scrivi prose furlane); doprâ lis sôs potenzialitâts [de energjie nucleâr] te miôr maniere, cence sotvalutâ i pericui (Mara Piccoli, 20 agns di Chernobyl)