sotvalutâ
sot|va|lu|tâ
[CO]
-
v.tr.
dâ a alc o a cdn. mancul valôr, mancul impuartance, mancul pês di ce che al à e di ce che al merete:
chei che a àn in man il tamon de scuele, in gjenar, le àn usade [la nestre int] a no preseâle [la nestre lenghe], o a no coltâle, a sotvalutâle, a lassâle tal cjanton classic dai fogolârs e des ostariis (Agnul di Spere, Considerazions sul scrivi prose furlane);
doprâ lis sôs potenzialitâts [de energjie nucleâr] te miôr maniere, cence sotvalutâ i pericui (Mara Piccoli, 20 agns di Chernobyl)