sopresse1 /-è-/ so|pre|sse [CO, TS]
- s.f. becj., gastr. robe purcine insacade, fate di cjar e ardiel masanâts e metûts tun budiel plui grues di chel dal salam: tant la mari che la fie / dutis dôs e àn bon cuel; / e àn mangjade la sopresse, / e àn scolât il caratel (Popolâr, Tant la mari che la fie); al meteve te cjanive salams, luianiis e sopresse (Raffaele Serafini, A maridâ la femine si sta ben un mês, a copâ il purcit si sta ben un an)