senari2  /-nà-/  se|na|ri  [BF]

  1. adi. che si fonde sul cont di sîs unitâts
  2. adi., s.m. [TS] metr. viers che al à la ultime toniche te cuinte silabe e che duncje se al finìs cuntune peraule plane al à sîs silabissi à doprât un viers dopli, componût di dôs sezions (ancje l'esametri grêc al jere dividût di une cesure in doi emistichis) che a corispuindin a viers furlans tradizionâi, tant che senaris, setenaris, otonaris, novenaris e v. i. (Sandri Carrozzo, Pierluigi Visintin, Jentrade de Odissee)