sbalâ1 sba|lâ [CO]
- v.intr. lâ, procedi, funzionâ e v.i. in maniere iregolâr, falade, no previodude: un viaç che al jere za scomençât mâl, par vie di un incident su la autostrade, che nus veve fat pierdi ogni coincidence e sbalâ ogni program (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont)
- v.tr. fâ lâ, procedi, funzionâ e v.i. in maniere iregolâr, falade, no previodude, soredut in riferiment a conts, fâju rivâ a un risultât scuilibrât, iregolâr: [tal referendum] si podeve lassâ fûr il Glemonàs, che al à sbalât dut e tirât al bas il biel risultât de Cjargne (Antoni Beline, Vade retro autonomie)