romanticisim /-cì-/ ro|man|ti|ci|sim [CO, TS]
- s.m. art, let. corint artistiche e culturâl europeane nassude su la fin dal secul XVIII e cressude te prime metât dal secul XIX che si opon ae razionalitât dal positivisim e dal classicisim, che e esalte la fantasie, i sintiments, la spontanitât popolâr, l'esotisim: il romanticisim al mostre la realtât in dute la sô crudece, cence mediazions o idealizazions, e li che la muart, il dolôr, la passion, la soference a son rapresentâts in maniere sclete e direte (Fabian Ros, La art e lis sôs funzions)
- s.m. (estens.) viertidure ai sintiments, soredut a chei amorôs: i adolessents di vuê a son slambrâts jenfri la aspirazion al romanticisim, al grant amôr, e il discors de societât che ur dîs: consumait ses (Laurin Zuan Nardin, Make love not war)