ripartî1  ri|par|tî  [BF]

  1. v.intr. tornâ a partî, tornâ a lâ vie, tornâ a lâ indenant«Modernizazion a rêt, coesion teritoriâl, ricjece des diviersitâts» a son lis ideis che si jere partîts e che si à di ripartî, se si vûl jessi coerents cu lis promessis (Antoni Beline, Convergjence o conversion?)