procuradôr pro|cu|ra|dôr [CO, TS]
- s.m. dir. cui che al à la concession di rapresentâ cdn. altri in ats juridics: e vignì la volte di meti lis mans ancje su la robe di Borghet; il procuradôr, l'avocat, il perît a vevin tentât di vendi dut insiemi, dute la tignude, ma no son rivâts adore (Pieri Menis, Chei di Muraie)
- s.m. dir. magjistrât che al è da cjâf di un ufici di public ministeri: a jentrin [te sale dal tribunâl] il president, i judiçs, il procuradôr, doi carbenîrs, il cancelîr e un scursôr (Pieri Piçul, Vieri e gnûf)