pitôr  pi|tôr  [FO]

  1. s.m. artist che al rapresente figuris, paisaçs e v.i. cun liniis e colôrs[Pomponi Amalteu] di sigûr al fo il plui grant pitôr furlan dal ’500 dopo il Pordenon, e cuasi di ducj i pitôrs de seconde metât dal ’500 e dai prins dal ’600 (Bepi Agostinis, Storie de art in Friûl); i presenti, siôr plevan, un dai siôrs che a frecuentin la nestre cjase… Il siôr Giancarlo Ferretti pitôr e professôr da la Academie di Vignesie (Costantino Smaniotto, Co l'amôr al cimie)
    Var. pintôr , pentôr
    Cfr. impintidôr , impentidôr
  2. s.m. artesan che al da sù colôr su mûrs o su altris superficiisla glesie e je dute sotsore cun chestis armaduris e i seglots e i pignats dai muredôrs e dai pitôrs che a son daûr a metile in sest (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini)
    Sin. decoradôr ipon. , sblancjadôr ipon. , vernisadôr ipon.