pescjadôr  pes|cja|dôr  [AF]

  1. s.m. cui che al cjape i pes, par mangjâju, par vendiju o ancje dome par gusti nestris pescjadôrs plantin chei siarais cu lis cjanis sui lûcs plui alts de la laguna, vâl a dî là che il teren resta a sut durant la secja (Federigo Comelli, Il me paîs); e cjalave ancje i pescjadôrs che sot sere a tiravin lis rêts cuntun sfuarç misurât e compagn, che al rivave a vinci il mâr (Maria Forte, Cjase di Dalban); ogni tant, bel che a zevin a truti, a si fermavin i pescjadours (Novella Cantarutti, Il gorc di Grimau)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • il becjâr nol ame il pescjadôr