permalôs per|ma|lôs [CO]
-
adi., s.m.
che, cui che al reste mâl e che si ofint cun facilitât:
permalôs, salvadi, scjaldinôs, se l'ere di buine lune, us rispuindeve mâl, se el veve il diaul par traviars, nol si sparagnave di molâus un pugn (Bepo Marion, Pre Voson);
a savevin che a fâi une domande fûr vie, o a criticâ alc, si inrabiave e si sierave dentri in cjase, permalose, lassant la storie a miezis (Raffaele Serafini, Soreli jevât a mont)
Var. parmalôs