permalôs  per|ma|lôs  [CO]

  1. adi., s.m. che, cui che al reste mâl e che si ofint cun facilitâtpermalôs, salvadi, scjaldinôs, se l'ere di buine lune, us rispuindeve mâl, se el veve il diaul par traviars, nol si sparagnave di molâus un pugn (Bepo Marion, Pre Voson); a savevin che a fâi une domande fûr vie, o a criticâ alc, si inrabiave e si sierave dentri in cjase, permalose, lassant la storie a miezis (Raffaele Serafini, Soreli jevât a mont)
    Var. parmalôs