pedrât  pe|drât  [AF]

  1. s.m. pavimentazion di piere par stradis, placis, corts e v.i.altre int e zirutave sui marcjepîts di pedrât (Franca Mainardis, Grivôr); Checo, il famei, al veve a pene passât il ristiel sul curtîl, al veve batût lis dalminis sul pedrât par che e fos colade la tiere tacadice, e po al jere jentrât te stale dal cjaval (Maria Forte, Cjase di Dalban)
    1. adi. [BF] di strade, place, pavimentazion e v.i., fate di pieriscjasis intassadis su la strade pedrade (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); si strissinà strac, ancjemò par stradis e stradons, par viucis pedradis, par gossis e andronis (Fabian Ros, Il lôf)
Proverbis:
  • il pedrât dal infier al è fat cu lis crepis di fornârs, mulinârs e ostîrs