oresin
/-é-/
o|re|sin
[CO, TS]
-
s.m.
artes., art
cui che al lavore l'aur e altris materiâi preziôs, che al fâs e che al vent zoiis:
il plevan [...] al vendè a un oresin dut l'aur e cun chei bêçs - e no 'nd è stâts nancje avonde - al ordenà une Madone di len in Val Gardene cul Signôr in braç (Pieri Somede dai Marcs, La Madone dai siet dolôrs);
di chest timp nus restin cualchi biel cjiscjel e cualchi biel palaç, bielis arcjis di piere, bielis voris di pitôrs, di oresins e di ricamadôrs (Bepi Agostinis, Storie de art in Friûl)
Var. oresi
-
buteghe li che si vendin aurs e zoiis:
'Sefut prime di tornâ a cjase, al jentre ca di un oresin, a Palme, e al crompe dôs buculis, pitininis, pitininis cuntune pierute rosse tal mieç (Arturo Feruglio, I stivâi di Zuan Batiste)