monument  /-è-/  mo|nu|ment  [FO]

  1. s.m. opare artistiche o storiche par memoreâ un fat, une figure impuartantela Cumission pal Monument al nestri grant Garibaldi, e à dât il so vôt par che al sei fat a pît [e no a cjaval] (Guido Antonioli, Florean dal Palaç, II, 11)
    Var. molument
    1. (par anton.) monument ai muarts in vueretal so paîs [il gjelatâr] al lave a plaçâsi sot i teis dongje dal monument, si podeve cjatâlu là vie ogni daspomisdì di Istât, a dôs (Agnul di Spere, Un sorbet di limon); no savarès di ce bande scomençâ un discors come chel che o fasês vô dal barcon dal Comun o denant dal monument (Roberto Ongaro, Il muc)
  2. s.m. document, opare o repert di grant valôr artistic o storicil Parlament […] e lis Costituzions de Patrie, che a son il monument dal dirit furlan, a son i segns plui clârs de maturitât politiche e civîl de societât furlane [medievâl] (Gian Carlo Menis, Storie dal popul furlan); une citât plene di biei monuments (Checo Tam, La maree nere)
  3. s.m. piere tombâl o tombese [il cuintribandîr] al veve plui sacs [di tabac] la robe le scuindeve tai monuments vueits dal cimitieri (Alan Brusini, Par stradis lungjis); une fumate grise, frede, sirocâl e infagotave i pins alts e neris e i monuments blancs des sepulturis (Pieri Somede dai Marcs, I "resti")