minadôr  mi|na|dôr  [AF]

  1. s.m. operari assegnât ai lavôrs par gjavâ minerâi, meti minis, par sgjavâ e fâ galariis e v.i.in medie a murivin un minadôr ogni dì, in Belgjo, tas mines, parcè che no jere nissune misure di sigurece (Carlo Della Vedova, Luca Peresson, Farcadice - diari di viaç: Charleroi); i minadôrs che a stavin lavorant a forâ la montagne, dopo sclopadis lis minis, a viodin a vignî dal alt un riul di aghe fûr par une trombe vierte tal sofit de galarie (Pieri Menis, Lis leiendis di Buie)