mercenari  /-à-/  mer|ce|na|ri  [CO]

  1. adi., s.m. che, cui che al fâs part di trupis militârs che a fasin servizi a contrat, cence un leam di fedeltât ae patrie o a un sovran che nol sedi chel previodût pal paiament dal compensMassimilian [imperadôr di Austrie] al è za scuasi culì… cui siei mercenaris, cun int sence fede e sence patrie… (Alviero Negro, Strumîrs e Çambarlans); grups paramilitârs formâts di membris de Guardia Civil, de polizie, dai servizis segrets (CESID), di neofassiscj e mercenaris che a rivin soredut de France e de Italie (Raffaele Serafini, Contis sot spirt)
  2. adi., s.m. (fig.) che, cui che al fâs alc dome pai bêçs, par cui che lu paie di plui, che si met de bande che i conven dal pont di viste economica son stâts propit lôr [i inteletuâi], cun cualchi rarissime ecezion, i cjavai di Troie, i traditôrs, i mercenaris, chei che a àn svendude la nestre lenghe e culture (Antoni Beline, La lenghe dal cûr)