martar1  /mà-/  mar|tar  [CO]

  1. s.m. [CO, TS] stor., religj. tai prins secui de cristianitât, cui che al testemoneave la sô fede sacrificant la vite e sopuartant persecuzions e torturisla Glesie e celebre i martars; une martare
  2. s.m. cui che al patìs soferencis, fin al sacrifici de vite, par difindi un ideâl o une causememoreâ i martars de libertât
  3. adi., s.m. (fig.) persone che e patìs, massime dolôrs fisics
    1. cui che al à di patî prepotencis, ancje scherç.i fîs i fasin someâ di jessi un martar