manaçon  /-òn/  ma|na|çon  [CO, TS]

  1. s.m. arm. part de sclope, dal fusîl, dal moschet e v.i., in gjenar di len, fate par jessi tignude in man e svicinade ae muse e pontade cuintri de spale cuant che si smicjeal alçà la sclope planc planc, al infrontà il manaçon cuintri la spale e al cjapà la smire (Meni Ucel, Cjaçadôrs)
    Var. maneçon